Olá o meu nome é Tiago Andade, apesar de não ser a minha área profissional, sempre gostei da natureza e de me sentir conectado com a mesma.
Já fiz parte de algumas campanhas de resgate como voluntário da SPEA. O ambiente transmitido nestas campanhas e a atenção de todos os colegas é simplesmente fantástico, sempre capazes de ajudar não só as aves marinhas como também a entreajuda. Espero ficar sempre conectado com esta malta, fazem sempre um ótimo trabalho.
Olá, o meu nome é Laura. É com muito gosto que volto a escrever por aqui como estagiária da SPEA Madeira. Durante o ano passado, enquanto equilibrava a escrita da minha tese de mestrado, quis também “pôr mãos à obra” e dar o meu contributo para a conservação da biodiversidade na ilha da Madeira. Depois de ter testemunhado os resultados das ações de conservação da SPEA durante o meu voluntariado, é apenas natural que aqui me encontre novamente.
O meu auxílio será prestado sobretudo à monitorização das colónias de aves marinhas, à Campanha Salve uma Ave Marinha e às brigadas de patrulhamento pela freira-da-Madeira que decorrem todos os anos. Entre as demais responsabilidades que assumirei, voltarei a estar junto dos madeirenses em ações de sensibilização sobre os impactos da poluição luminosa na nossa biodiversidade noturna e encorajá-los a contribuir para a preservação da escuridão natural.
Hi, my name is Laura. I am very pleased to be writing here again as an intern at SPEA Madeira. Last year, while balancing the writing of my Master's thesis, I also wanted to "get my hands dirty" and contribute to the conservation of biodiversity on the island of Madeira. After witnessing the results of conservation actions at SPEA during my volunteering, it is only natural that I find myself here again.
My assistance will be primarily focused on monitoring seabird colonies, the annual "Save a Seabird" Campaign, and the night patrols for the Madeira petrel. Among the other responsibilities I will assume, I will once again be with the people of Madeira in awareness campaigns about the impacts of light pollution on our nocturnal biodiversity and encourage them to contribute to the preservation of natural darkness.
CATALÀ
L'últim mes vaig tenir l'oportunitat d'anar a les Illes Desertas amb SPEA durant quatre dies a fer pràctiques, i l'estada ha estat inoblidable.
El nostre viatge va començar amb el vaixell que ens portava fins allà. Durant els viatges d'anada i tornada vam tenir l'oportunitat de veure moltes aus marines: Calonectris borealis, Bulweria bulwerii, Puffinus puffinus i Pterodroma deserta, el que va fer l'experiència encara més emocionant. Un cop allà ens vam instal·lar i vam anar a dormir.
Durant la nit fèiem anellaments de Bulweria bulweri, de forma que vaig poder aprendre de primera mà a anellar aus marines.
Ja l'últim dia em vaig acomiadar de Deserta Grande i vaig marxar en vaixell cap a Funchal, on vaig tornar a veure les aus marines i una família de zífids de Blainville.
Cal recalcar que el paratge de les illes era impressionant, en l'illa es podia veure com el magma havia recorregut per la pedra fa milions d'anys i com les espècies tant vegetals com animals s'havien adaptat a un paratge rocós i àrid.
Aquest viatge ha estat impressionant i és un lloc que mai oblidaré i que algun dia hi tornaré, a reveure Illes Desertas 👋!
ANGLÈS
Last month, I had the opportunity to go to the Desertas Islands with SPEA for a four-day internship, and the experience was unforgettable.
Our journey began with the boat trip that took us there. During the outbound and return voyages, we had the opportunity to see many seabirds—Calonectris borealis, Bulweria bulwerii, Puffinus puffinus, and Pterodroma deserta—which made the experience even more exciting. Once there, we settled in and went to sleep.
Over the following days, I carried out various methods for counting nests and survey plots, as well as ringing activities. During the day, we performed three main tasks: first, we checked and counted the nests of Calonectris borealis and Bulweria bulweri to determine occupancy and estimate the colony's size; second, we conducted plot surveys, which involved selecting a circle with a 10-meter radius and counting all the nests within it; and finally, we handled Calonectris borealis individuals to retrieve GPS devices that had been previously attached.
At night, we carried out the ringing of Bulweria bulweri, so I was able to learn firsthand how to ring seabirds.
On the final day, I bade farewell to Deserta Grande and set off by boat for Funchal, where I once again saw seabirds and a family of Blainville's beaked whales.
It is worth noting that the setting of the islands was impressive; on the island, one could see how magma had flowed over the rock millions of years ago and how both plant and animal species had adapted to a rocky, arid landscape.
This trip has been amazing; it’s a place I’ll never forget and will return to someday. See you later, Desertas Islands! 👋
CATALÀ
Aquest mes he pogut gaudir l'experiència d'anar amb Manuel a les illes Desertes a vigilar i monitorar les colònies de Calonectris borealis i Bulweria bulwerii. Es podria dir que aquestes illes són de tot menys desertes, estan repletes de vida!
L'aventura va començar amb el meu trajecte amb vaixell de la mà d'una empresa de turisme que porta passatgers fins a Desertas per a visitar l'illa. Al vaixell vaig poder veure diverses aus durant el camí i dues balenes tropicals. Només el viatge amb vaixell ja va valdre la pena però encara quedava tot lo bo per davant.
Una vegada alla vaig poder conèixer l'illa i als vigilants. De l'illa poques paraules puc dir, només que és preciosa i que alla es respira una calma increïble, menys a la nit, que es torna una miqueta sorollosa però alhora mes bonica en l'arribada de les aus als nius (cagarras, ànimes negra i roque de castro).
Durant els meus 4 dies alla vaig poder veure com s'anellen cagarras i almas negra, i com s'instal·len alguns dispositius en les aus per a realitzar seguiment de dades GPS i d'intensitat de llum.
També vaig aprendre a fer plots, en els quals es revisa una zona circular comptant tots els nius d'ocells que et puguis trobar, per després poder estimar la població de la zona.
El primer dia fent aquestes activitats va ser impressionant alhora que divertit i impactant. Quan vaig afagar un alma negra per primera vegada vaig sentir tot això, ja que estava impressionat de tenir un ocell tan espectacular entre les meves mans però alhora tneia molta por de fer-li mal.
Amb els dies totes aquestes activitats van ser cada vegada mes plaents i estimulants, puc dir que he après moltissim en 4 dies.
Tambe vaig tenir la sort de fer un trekking a la zona superior de l'illa per ajudar a dos vigilants, Vitor i Jose Manuel, a portar material a una cova. El trekking va ser brutal ja que era una camí curt però amb molt de desnivell i en zones molt escarpades i boniques. En arribar a dalt tot això es va multiplicar ja que les vistes alli eren de pelicula, semblava que estiguerem a Mart. A part de tan bonic com va ser durant tot el trajecte els vigilants van poder explicar-me quin treball realitzaven a l'illa i diverses de les seves experiències durant els seus anys de servei.
Molt agraït per tot!
CASTELLANO
Este mes he podido gozar la experiencia de ir con Manuel a las islas Desertas a vigilar y monitorear las colonias de Calonectris borealis y Bulweria bulwerii. Se podría decir que estas islas son de todo menos desiertas, están repletas de vida!
La aventura empezó con mi trayecto en barco de la mano de una empresa de turismo que lleva pasajeros hasta Desertas para visitar la isla. En el barco pude ver varias aves durante el camino y dos ballenas tropicales. Solo el viaje en barco ya mereció la pena, pero todavía quedaba todo lo bueno por delante.
Una vez allí pude conocer la isla y a los vigilantes. De la isla pocas palabras puedo decir de ella, solo que es preciosa y allí se respira una calma increíble, menos por la noche, que se torna un tanto ruidosa, pero a la vez más bonita cuando llegan todas las aves a los nidos (cagarras, almas negra y roque de castro).
Durante mis 4 días allí pude ver cómo se anillan cagarras y almas negra, y cómo se instalan algunos dispositivos en aves para realizar seguimiento de datos GPS y de intensidad de luz.
También aprendí a hacer plots, en los cuales se revisa una zona circular contando todos los nidos de aves que te puedas encontrar, sirviendo luego para estimar la población de la zona.
El primer día haciendo estas actividades fue impresionante a la vez que divertido y impactante. Cuando agarré un alma negra por primera vez, sentí todo esto, ya que estaba impresionado de tener un ave tan espectacular entre mis manos, pero a la vez el miedo de hacerle daño me ansiaba un poco.
Con los días todas estas actividades fueron cada vez más llevaderas y estimulantes, puedo decir que he aprendido muchísimo en 4 días.
También tuve la suerte de hacer un trekking a la zona superior de la isla para ayudar a dos vigilantes, Vitor y Jose Manuel, a llevar material a una cueva. El trekking fue brutal, ya que era una camino corto, pero con mucho desnivel y en zonas muy escarpadas y bonitas. Al llegar arriba todo esto se multiplicó, ya que las vistas allí eran de película; parecía que estuviéramos en Marte. Aparte de todo lo bonito que fue durante todo el trayecto, los vigilantes pudieron explicarme qué trabajo realizaban en la isla y varias de sus experiencias allí.
Muy agradecido por todo!
