CATALÀ
Aquest mes he pogut gaudir l'experiència d'anar amb Manuel a les illes Desertes a vigilar i monitorar les colònies de Calonectris borealis i Bulweria bulwerii. Es podria dir que aquestes illes són de tot menys desertes, estan repletes de vida!
L'aventura va començar amb el meu trajecte amb vaixell de la mà d'una empresa de turisme que porta passatgers fins a Desertas per a visitar l'illa. Al vaixell vaig poder veure diverses aus durant el camí i dues balenes tropicals. Només el viatge amb vaixell ja va valdre la pena però encara quedava tot lo bo per davant.
Una vegada alla vaig poder conèixer l'illa i als vigilants. De l'illa poques paraules puc dir, només que és preciosa i que alla es respira una calma increïble, menys a la nit, que es torna una miqueta sorollosa però alhora mes bonica en l'arribada de les aus als nius (cagarras, ànimes negra i roque de castro).
Durant els meus 4 dies alla vaig poder veure com s'anellen cagarras i almas negra, i com s'instal·len alguns dispositius en les aus per a realitzar seguiment de dades GPS i d'intensitat de llum.
També vaig aprendre a fer plots, en els quals es revisa una zona circular comptant tots els nius d'ocells que et puguis trobar, per després poder estimar la població de la zona.
El primer dia fent aquestes activitats va ser impressionant alhora que divertit i impactant. Quan vaig afagar un alma negra per primera vegada vaig sentir tot això, ja que estava impressionat de tenir un ocell tan espectacular entre les meves mans però alhora tneia molta por de fer-li mal.
Amb els dies totes aquestes activitats van ser cada vegada mes plaents i estimulants, puc dir que he après moltissim en 4 dies.
Tambe vaig tenir la sort de fer un trekking a la zona superior de l'illa per ajudar a dos vigilants, Vitor i Jose Manuel, a portar material a una cova. El trekking va ser brutal ja que era una camí curt però amb molt de desnivell i en zones molt escarpades i boniques. En arribar a dalt tot això es va multiplicar ja que les vistes alli eren de pelicula, semblava que estiguerem a Mart. A part de tan bonic com va ser durant tot el trajecte els vigilants van poder explicar-me quin treball realitzaven a l'illa i diverses de les seves experiències durant els seus anys de servei.

Molt agraït per tot!
CASTELLANO
Este mes he podido gozar la experiencia de ir con Manuel a las islas Desertas a vigilar y monitorear las colonias de Calonectris borealis y Bulweria bulwerii. Se podría decir que estas islas son de todo menos desiertas, están repletas de vida!
La aventura empezó con mi trayecto en barco de la mano de una empresa de turismo que lleva pasajeros hasta Desertas para visitar la isla. En el barco pude ver varias aves durante el camino y dos ballenas tropicales. Solo el viaje en barco ya mereció la pena, pero todavía quedaba todo lo bueno por delante.
Una vez allí pude conocer la isla y a los vigilantes. De la isla pocas palabras puedo decir de ella, solo que es preciosa y allí se respira una calma increíble, menos por la noche, que se torna un tanto ruidosa, pero a la vez más bonita cuando llegan todas las aves a los nidos (cagarras, almas negra y roque de castro).
Durante mis 4 días allí pude ver cómo se anillan cagarras y almas negra, y cómo se instalan algunos dispositivos en aves para realizar seguimiento de datos GPS y de intensidad de luz.
También aprendí a hacer plots, en los cuales se revisa una zona circular contando todos los nidos de aves que te puedas encontrar, sirviendo luego para estimar la población de la zona.
El primer día haciendo estas actividades fue impresionante a la vez que divertido y impactante. Cuando agarré un alma negra por primera vez, sentí todo esto, ya que estaba impresionado de tener un ave tan espectacular entre mis manos, pero a la vez el miedo de hacerle daño me ansiaba un poco.
Con los días todas estas actividades fueron cada vez más llevaderas y estimulantes, puedo decir que he aprendido muchísimo en 4 días.
También tuve la suerte de hacer un trekking a la zona superior de la isla para ayudar a dos vigilantes, Vitor y Jose Manuel, a llevar material a una cueva. El trekking fue brutal, ya que era una camino corto, pero con mucho desnivel y en zonas muy escarpadas y bonitas. Al llegar arriba todo esto se multiplicó, ya que las vistas allí eran de película; parecía que estuviéramos en Marte. Aparte de todo lo bonito que fue durante todo el trayecto, los vigilantes pudieron explicarme qué trabajo realizaban en la isla y varias de sus experiencias allí.
Muy agradecido por todo!





Sem comentários:
Enviar um comentário